Consideracions al voltant d’una via que té per destí el capitalisme

L’independentisme ha esdevingut un producte de consum de masses. Una manifestació pretesament política inserta en la lògica de l’espectacle mercantil, la plasticitat de la qual ha cobrat sentit propi. Samarretes, gorres, banderes de tot tipus… És immens el catàleg de mercaderies a disposició d’aquells que han descobert fa uns quants dies la conveniència, per alguns imperiosa necessitat, d’assolir la independència a través de la constitució d’un estat propi. Malgrat el soroll mediàtic, bona part de la multitud independentista, que el passat 11 de setembre va omplir els carrers i carreteres al llarg de Catalunya, majoritàriament, no s’ha qüestionat seriosament quin model de societat li agradaria per al nou estat d’Europa.  Aquesta deficiència treu a la superfície un raonament ocult que subjeu a tot el procés: “L’aceptació majoritària, i acrítica, de que els processos econòmics i polítics d’una societat responen a la seva propia lògica, cadascuna independent de l’altra”.

La idependència s’ha presentat, a través del discurs majoritari, com un arma política neutra, deslliurada d’interessos particulars, la qual podria ser susceptible d’utilització en múltiples direccions. Aquest postulat és manifestament contradictori en els seus termes, doncs oblida que la política és la lluita per la defensa dels interessos concrets i contradictoris corresponents als diferents grups (o classes) socials. Ens diuen que l’important és tenir l’estat propi i després ja es veurà… Com si fos tan fàcil!! Semblant raonament obvia flagrantment que les dinàmiques i processos socials que condueixen a l’aparició de noves institucions i estructures polítiques condicionen en gran mesura la seva forma, la qual s’acaba solidificant mitjançant les dinàmiques d’autoreproducció que li son inherents. Es a dir, un estat nascut d’un procés transicional negociat (no rupturista), i conduït pels representants de la classe dominant en el moment de l’inici del procés (la burgesia catalana), no es constituirà de maneral molt diferent a l’estat espanyol actual i la resta d’estats europeus; els governants dels quals, detall que no podem oblidar, no qüestionen ni de bon tros el model d’economia de mercat ni, en general, les relacions socials pròpies del capitalisme. El fet de que els edificis oficials estiguin presidits per la senyera, l’estelada o la rojigualda, es irrellevant.

Llavors… Ens quedarem com estem, sempre patirem el domini cultural i econòmic de l’estat espanyol ja que, sense estat propi, no estarem en disposició de defensar els nostres interessos de manera efectiva. Aquest argument, molt estès per cert, no es gaire complicat de desmuntar. La discrepància fonamental que introdueix el nostre punt de vista es que no considerem que la forma estat (institució social complexa que transcendeix els individus i que tendeix a administrar la totalitat de la seva existència) sigui necessàriament l’eina que han d’articular les classes subalternes dels pobles d’arreu de la Terra, per tal de dur a terme la seva emancipació. Pel contrari, nosaltres creiem que la qüestió passa per la dissolució (abolició) de totes aquelles estructures burocràtiques que formen part de l’estat burgès; l’estat espanyol, i l’idea artificial d’Espanya com a espai culturalment homogeni, en primer lloc. Nosaltres, hereus de l’esperit llibertari i de les lluites autònomes dels anys 70, no podem aceptar que l’existència d’un estat sigui imposada com a condició necessària per a conquerir la llibertat dels individus i de les classes treballadora i proletària. Com pot contribuir al nostre alliberament una màquina que s’ha perfeccionat, al llarg dels segles, mitjançant la institucionalització de la violència? Evidentment, es molt complicat imaginar que la lluita contra la alienació pugui dur-se a terme amb el concurs de mitjans alienats. Tot un clàssic.

Seguint el nostre raonament, és extremadament ingenu creure que una estructura institucional complexa, com és un estat, que neix per garantir la defensa dels interessos particulars d’una classe i que genera unes dinàmiques pròpies de funcionament, sigui susceptible de ser instrumentalitzada en qualsevol direcció. No ens podem permetre el luxe de subestimar el poder repressiu de l’Estat i la seva, més que certificada, capacitat de control sobre tots els aspectes de la vida dels individus: imposició de models homogenis de comportament, control sobre els cossos, adoctrinament i ensinistrament per part de les institucions educatives… A diferència dels oportunistes, que parlen en nom de la classe treballadora i després es donen la mà, formant cadenes, amb aquells que s’encarreguen de que no arribem tard a la feina o de que el nostre rendiment no disminueixi; nosaltres posem en primer pla una crítica contundent a la totalitat de les relacions socials capitalistes, fonamentades en l’explotació del treball assalariat, i la seva lògica espectacular de dominació ideològica.

Només quan les dones i les homes siguin lliures de la relació de força que els obliga, per tal de satisfer les necessitats bàsiques, a vendre la seva força de treball; només llavors estarem en condicions de parlar d’autèntica emancipació. Un procés d’emancipació conscient i crític el qual, sense dubte, es posarà en marxa en múltiples direccions escampant-se per tots els racons de la quotidianitat. I en contra de proclames ambigües que volen atreure a les masses sota missatges indefinits i buits de contingut, com ara independència o dret a decidir, nosaltres diem: l’assoliment de la llibertat passa per la ruptura radical amb el sistema econòmic capitalista i la democràcia representativa. No ens fa por admetre que som comunistes llibertaris. Que no creiem en partits ni parlaments, ni tampoc en sindicats pactistes formats per buròcrates de la disfressa.

Perque no tenim res perdre que no siguin les nostres cadenes, i tot un món a guanyar.

Grup Autònom Anticapitalista

Nota: Aquest article no reflexa l’opinió de l’assemblea de l’Espai Autogestionat Mallolis.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s