Supermercats il.legítims

 

 

Lucas Silvano

 

Fa uns dies vaig llegir a MolinsDigital dues entrades, que hem va semblar que suscitaven una discussió força interessant: Supermercats “il·legals” i Què és el Mercadona? Aquests tipus d’articles generen controvèrsia perquè van directament al cor del debat: Quin tipus de municipi volem que sigui Molins de Rei?  Volem que sigui una ciutat dormitori o un petit nucli econòmic i social?

Què és un supermercat?

Si hem demanessin que definís el que és per a mi un supermercat (aquí hi englobo les diferents formes de venta: hipermercat, supermercat…) diria que és principalment tres coses: Un oligopsoni, un Temple de la uniformitat i destructor de la vida municipal.

Anem per parts. Un oligopsoni és l’acaparament de totes les compres en poques mans. És més coneguda la paraula oligopoli, que fa referencia a la concentració de la producció en poques empreses, podríem dir que l’oligopsoni és el seu complementari. No he trobat dades més actuals, però en tot cas segur que les dades son pitjors ara que al 2007. A Espanya el 75% de les vendes d’aliments ve controlada per set empreses (Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo, Corte Inglés, Euromadi i IFA) i més del 80% de les compres es fan en supermercats, només el 2,7% es realitza en botigues tradicionals (García i G.Rivera, 2007).

Així doncs tenim un embut perfecte, milers de productors per una banda i milions de consumidors per l’altra… i entremig set empreses que apliquen a voluntat el seu model alimentari. Un mite que cal desmuntar és aquell que diu que en els supermercats hi ha més varietat. Com ja he dit abans, els supermercats son Temples de la Uniformitat, existeix molta més varietat alimentaria fora que a dins de les grans cadenes de supermercat.

Els supermercats son totalment uniformes en matèria alimentària, les marques no reflecteixen una varietat real, ja que en molts casos dues marques d’aliments diferents la única diferència significativa que tenen és l’envàs i el preu. Al darrere de les marques comercials trobem que comparteixen productors, que segueixen els mateixos estàndards de producció, els mateixos processos de selecció de qualitat i d’uniformitat etc.

Per posar algun exemple: els tomàquets, les  síndries o les mongetes. En un supermercat  en podem trobar tres o quatre varietats, però n’hi ha moltíssimes més. Segons un estudi de ecologistes en acció, hi ha actualment a Espanya 1.405 varietats de tomàquet, 273 de síndria i 238 de mongetes…on són totes aquestes varietats? Als petits comerços, als petits productors que no venen per aquelles set grans empreses de distribució. És aquí on hi ha la varietat real. A Europa s’ha perdut el 70% de les varietats de fruites i verdures, a Estats Units el 93%. Això comporta greus inconvenients per a la nostra salut i la del nostre medi ambient.

Per últim, m’agradaria dir que la obertura de tants supermercats com tenim a Molins (on els tenim inclús dins del Mercat Municipal) és de les pitjors coses que li pot passar a un poble. Suposo que no ens caldrà esperar gaire per veure com els petits comerços del voltant van acomiadant gent o baixant les seves persianes.

Un estudi del 2001 (J.N. Pretty) revelava que per cada supermercat que obre, es poden perdre fins a 276 llocs de treball en quatre anys, en un radi de 15km. El mite de que els supermercats ajuden a dinamitzar el comerç local, més que un mite és un engany. Tot i que les dades divergeixen segons els estudis, per cada 100€ que gastem en un supermercat, en generem uns 14€ per la economia local (la resta se’n va del poble i no torna), en canvi, si els gastem en petites botigues locals de cada 100€ se’n queden uns 45€ en la economia local.

Això es degut en gran part perquè els establiments locals solen tenir els seus proveïdors a prop, mentre que les grans marques multinacionals no només no utilitzen proveïdors de proximitat sinó que una gran part estan localitzats fora del país.

A Espanya, abans de la crisis, entre el 1997 i el 2007 cada dia tancaven 11 botigues tradicionals. Tothom és lliure de pensar que això és degut als “pakis” que han obert durant aquests anys arreu dels nostres pobles (com s’insinuava en un dels articles que he citat abans), però és totalment erroni. És d’aquells comentaris que afloren en temps de crisis i que no responen a la realitat, sinó a prejudicis establerts contra determinats sectors de la societat.

Abans de tancar “pakis” i “kebabs” proveu de tancar “Mercadones” i “Caprabos” que potser acabareu abans amb la crisis i de pas ajudareu a fomentar la convivència veïnal, no només entre els veïns de tota la vida sinó també amb els nouvinguts de tot el món, dels quals tenim molt per aprendre i per

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s